La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, ha rebut a una representació del nostre col·legi en un encontre que tenia per objectius presentar a la nova junta de govern i, per descomptat, traslladar assoliments i reptes del treball social, de manera que puguem avançar coordinadament amb l’administració pública.
En concret, de la nostra part han assistit Paqui Herrero, vicepresidenta; Belén Piró, secretària; Bárbara Esplugues, gerent; i Ferran Senent, president. Així mateix, hem comptat amb Irene Gavidia, secretària autonòmica d’Atenció Primària i Serveis Socials.
Ha estat una reunió important perquè aquesta conselleria és la que més reflecteix l’esforç diari del treball social, el qual s’ha traduït últimament en millores normatives, pressupuestàries i organitzatives. Per exemple, ha estat el cas del contracte programa, la Llei de Serveis Socials Inclusius o l’aposta per la cogestió de l’ingrés mínim vital (IMV).
Cada vegada més companyes i companys del treball social participem des de la base de la gestió fins a l’alta gestió per a assolir canvis com aquests. Per això, hem aprofitat la trobada per a visibilitzar-ho i agrair que ens consideren professionals essencials i de referència. De fet, som l’única disciplina formada específicament en matèria de serveis socials i d’acció social, per la qual cosa som una garantia.
Tant és així que un dels punts de l’encontre ha estat reconéixer a treballadores socials històriques en la construcció de l’Estat del Benestar, com són Mª Patrocinio de Las Heras i Victoria Belis. En aquest sentit, també hem destacat el paper del treball social en la intervenció sobre les causes (no tan sols les conseqüències) de problemàtiques socials des de diferents vessants, com educació, sanitat o justícia.
Hem compartit la labor que moltes companyes i molts companys estan fent per a desenvolupar recursos i serveis imprescindibles ara com ara. Parlem, especialment, de la valoració de dependència, l’IMV o les ajudes d’emergència. Tot plegat, el treball social es planteja com una peça fonamental de l’anomenada quarta pota.
En paraules de Ferran Senent: “Hem d’aconseguir el complet desenvolupament de les persones en el seu àmbit social i contribuir al seu benestar. Des del treball social oferim la manera d’analitzar la realitat, identificar necessitats, gestionar recursos, acompanyar el procés i avaluar els resultats”.
