Organitzada pels Col·legis de Treball Social de Castelló, València i Alacant, la cita ha reunit a Segorbe a més d’un centenar de professionals
L’estabilitat de les plantilles i advocar per programes d’intervenció social estructurals han estat unes altres de les demandes exposades en la trobada
La defensa de l’espai professional del Treball Social en el Nou Model Valencià de Serveis Socials i la necessitat de visibilitzar la professió han estat dues dels eixos de la V Jornada Autonòmica de Serveis Socials, celebrada aquest dimecres a Segorbe i que ha reunit 120 treballadors i treballadores socials.
L’acte ha estat inaugurat per la consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives i vicepresidenta del Consell, Aitana Mas, que ha incidit en l’aposta de l’executiu autonòmic per dotar de finançament i recursos al sistema de Serveis Socials «perquè l’anomenat quart pilar del benestar deixe de ser un lema per a passar a ser una realitat».
L’obertura ha comptat també amb José Martí, president de la Diputació de Castelló; l’alcaldessa de Sogorb, Mª Carmen Climent, i el president del COTS Castelló, Jaume Agost, que ha apel·lat al «compromís de la professió amb el sistema de protecció social, en el qual som indispensables».
Organitzat pels Col·legis de Treball Social de Castelló, València i Alacant, la trobada ha sumat, al costat de la defensa de l’espai professional, altres reivindicacions, com la necessitat d’implementar equips sòlids i estables als ajuntaments, on es concentra el sistema públic de serveis socials; així com advocar per programes d’intervenció social a llarg termini, «perquè amb plans curtterministes no es transforma una realitat». També blindar una organització de la professió que permeta a les i els treballadors socials «exercir la seua funció real, que és el diagnòstic i avaluació, la intervenció, la planificació i l’acompanyament en els processos vitals de les persones», ha destacat en aquest sentit Victoria Belis, treballadora social i Premi Estatal de Treball Social 2023, que ha impartit la primera de les ponències, ‘Futur del Treball Social en els nous escenaris’.
Precisament sobre la reivindicació de l’espai professional del Treball Social ha girat una de les taules rodones de la Jornada, i en la qual treballadors socials de Granada, Aragó i la localitat alacantina de Sant Vicent del Raspeig han detallat les accions de protesta que han liderat en els seus municipis en defensa de la professió i de la prestació de serveis.
Raúl Torres, del Col·legi Oficial de Treball Social d’Aragó, ha compartit la problemàtica donada en la comunitat autònoma arran de la privatització de la tutela de persones incapacitades, fins a la data exercida pel govern regional. La convocatòria de selecció de personal de la fundació creada per a exercir la labor que històricament assumia la secció de Tuteles no respecta, diu, l’espai de la professió del Treball Social. En ella s’han eliminat/amortitzat 12 places de Treball Social i s’han creat 11, obertes tant a treballadors socials com a educadors socials. Des del Col·legi Oficial de Treball Social d’Aragó, que preveu portar la seua queixa davant la justícia si no s’atén la seua demanda, defensen la incorporació de noves professions, «però sempre que siga per a complementar l’atenció a la ciutadania, no per a crear una guerra pels espais professionals». En un «exercici d’autocrítica necessari», Raúl Torres ha assenyalat que cal exercir aquesta reivindicació de l’espai professional «cap a fora, però de portes endins hem de creure’ns el que som, perquè la nostra figura ha d’estar en aquest sistema».
Per part seua, Víctor Pérez ha exposat la mobilització que la plantilla de funcionaris del departament de serveis socials de l’ajuntament de Sant Vicent del Raspeig porta protagonitzant cada divendres des de fa diversos mesos per a denunciar la falta de professionals, que segueixen sense incorporar-se a les places creades en el contracte programa signat en 2021. «Falten 18 figures, i això impedeix que es puguen prestar serveis com la Unitat de Prevenció Comunitària, el contracte de la qual no s’ha pogut renovar; el Servei d’Atenció a Persones amb Malaltia Mental; o l’Atenció al Desenvolupament Infantil», diu. Aquesta falta de professionals també ha portat a sumar llargues llistes d’espera: fins a 400 expedients pendents per a valorar i 300 persones esperant cita prèvia en Atenció Primària Bàsica.
Esther Cuevas, treballadora social de Granada, ha abordat per la seua part la mobilització del sector a la seua ciutat perquè els plans d’intervenció curtterministes, «aquests supeditats a subvencions ofegant el coll i que no deixen de ser pegats», donen pas a programes estructurals implementats per «equips professionals forts i estables».
La intervenció de Joan Crespo, director general de l’Institut Valencià de Formació, Recerca i Qualitat de Serveis Socials (IVAFIQ) de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, també ha fet parada en aquesta reivindicació de l’espai professional en referir-se al decret de tipologies, un dels quals estan pendents d’implementar-se per al ple rodatge de la nova Llei de Serveis Socials Inclusius i que ha sumat múltiples al·legacions des del sector tendents a revertir, indiquen, la «infrarepresentació de la professió en la majoria de serveis».
Així, sota el lema ‘Desenvolupament normatiu. Construint el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials’, Crespo ha exposat els canvis que ha portat la nova llei per al model valencià de serveis socials i ha analitzat en quina fase de desenvolupament normatiu es troba.
Una taula rodona sobre el paper dels sindicats en la defensa dels interessos de la professió, amb la participació de CCOO, UGT i CSIF, ha clausurat la jornada.
