Conxa Jornet, amb més de 38 anys d’experiència com a treballadora social, és la directora de la revista científica TS Nova, publicació editada pel Col·legi Oficial de Treball Social de València (COTSV). Tot i que actualment està jubilada, Jornet assegura que gaudeix de portar endavant la revista i de ser membre de la Junta de Govern del COTSV. Ha estat en la primera línia dels Serveis Socials municipals d’Alcoi, quan encara no tenien ni estructura ni departament, fins que va passar a la Conselleria, on ha treballat sobretot amb Infància. Aquesta treballadora social, que ha sigut fins i tot professora associada a la Universitat de València, explica a L’Entrevista com han canviat els Serveis Socials i per què és tan important escriure sobre la disciplina del Treball Social.
Què et va portar a estudiar Treball Social?
La veritat és que va ser un poc de casualitat. Quan vaig acabar COU, no sabia exactament cap on enfocar-me. Fer magisteri era una opció, però va caure a les meues mans un fullet que parlava aleshores de l’Escuela de Asistentes Sociales, Escuela Diocesana perquè era de l’Església. Vaig vore en què consistia aquesta carrera, que era de tres anys, i em va entusiasmar. Era una escola privada perquè els estudis no estaven a rang universitari, però eixe fullet em va cridar l’atenció i vaig poder investigar un poc més. Vaig anar al carrer Trinitat, que és on estava l’escola, i em vaig informar. Vaig decidir que seria un bon inici perquè el contingut m’agradava i la filosofia del treball em va encantar. Sempre he tingut les ganes de canviar el món en què vivim. També des d’un moviment reivindicatiu, de la participació ciutadana. D’alguna forma, ja participava en aquest tipus de moviments i el fet de realitzar un treball dedicat a la societat em va motivar encara més. Va ser la punta de l’iceberg. Sempre he sigut una enamorada del Treball Social, del paper que fem com a agents de canvi i poder aportar millores socials.
Com recordes els teus inicis com a treballadora social?
Vaig tindre molta sort perquè vaig acabar molt joveneta, quan tenia 21 anys. Ara els estudis són una miqueta diferents. Aleshores fèiem pràctiques al llarg de tots els anys de carrera i de manera continuada. Les meues pràctiques de primer van ser en un barri afectat per la riuada, el barri de la Fuensanta, ajudant una companya que estudiava tercer i que havia de presentar la seua tesi. El segon any de pràctiques va ser a l’Hospital La Fe, que també em va encantar i que tenia una supervisora que era la número un de tot l’Estat. I el tercer any vaig fer pràctiques en un centre d’educació especial, on hi havia un xic, el primer treballador social home que vaig conèixer. Era un col·legi del Ministeri d’Educació, perquè aleshores encara no estaven transferides les competències, en col·laboració amb la Caixa d’Estalvis. Quan vaig fer la meua tesi sobre l’escola d’educació especial, els la vaig presentar i van considerar que calia ampliar la plantilla amb un treballador social més. Els meus cinc primers anys de treball van ser en aquest centre d’educació especial. Després, quan es començava a parlar dels Serveis Socials municipals, vaig contactar amb Patrocinio de las Heras i vam fer una jornada en Diputació que em va motivar molt. M’atreia moltíssim la possibilitat de treballar en Serveis Socials municipals. Anava mirant convocatòries d’ajuntaments que treien places de treballadors socials. Va donar la casualitat que a l’ajuntament d’Alcoi en van treure una i m’hi vaig presentar. Vaig estar des de l’any 1982 fins al 1993. Vaig gaudir moltíssim perquè va ser una gran escola per a mi. Des de l’any 1993 fins al 2014 vaig estar a la Conselleria, a Infància. En un concurs de trasllat també vaig estar a la Conselleria de Justícia.
Què ha canviat des que vas començar fins ara?
Ha canviat tot. Quan vaig començar, va ser una lluita important la implantació dels Serveis Socials municipals, per a crear llocs de treball i per a créixer en pressupostos, en personal, en prestacions socials… Vam arrancar tot un projecte des de l’àmbit professional perquè els càrrecs polítics s’entusiasmaren en la idea de fomentar el Serveis Socials i que fora un departament propi. L’avanç ha sigut molt important, de créixer i implantar els equips en tots els municipis. Tota la població hi té accés. Encara queda molt per fer? Evidentment. Els Serveis Socials han d’adaptar-se a les necessitats i a la urgència dels moments en què vivim perquè la problemàtica d’aquell moment no és la mateixa que la que hi ha ara. Cal anar reconfigurant-se perquè hi ha problemàtiques diferents, com el que està passant actualment amb la COVID-19.
La classe política actual es creu els Serveis Socials?
Actualment, els polítics sí es creuen els Serveis Socials, però la maquinària burocràtica i administrativa va més lenta que el que és l’emergència social i les necessitats socials. L’administració ha de ser àgil, eficaç i eficient. Cal que es posen les piles i reforcen personal per a donar la millor prestació de serveis possible. En aquest sentit, els polítics de hui dia sí s’ho creuen. Està clar que les polítiques socials hi estan, però cal millorar per a superar les barreres administratives per a donar la major qualitat i rapidesa en la tramitació d’ajudes, la renda, la dependència i programes fonamentals per a la gent.
La detecció de les necessitats i el fet de posar en marxa nous procediments i noves maneres d’intervenció requereix d’investigació. Què ocorre amb el Treball Social? Què aporta una revista com ‘TS Nova’?
El que passa en Treball Social és que es treballa molt, moltíssim, però desgraciadament s’escriu poc. És un problema perquè s’acumula tant el treball que no pots dedicar temps a escriure, sistematitzar la teua pràctica o investigar. Fer-ho suposa un sobreesforç important. L’objectiu de la revista TS Nova és difondre articles de caràcter científic, investigacions, estudis tècnics i experiències referides al Treball Social i les ciències socials. En definitiva, TS Nova va dirigida a professionals del Treball Social i la intervenció social, així com a investigadors i experts de l’àmbit del Treball Social, els Serveis Socials, la Política Social i la Intervenció Social. L’acadèmia, que és la Universitat, és generadora d’aquest coneixement que ha de ser divulgat. És importantíssim que hi haja revistes i publicacions com la nostra que apropen les problemàtiques, les formes d’actuar, la metodologia i la forma d’intervenció als treballadors socials. Tant de bo la gent escriguera més perquè hi ha molt a dir! Per què? Per adquirir coneixement, modificar coses i saber els errors que no hem de cometre. Per això, les revistes formen, informen, eduquen, motiven i fan que t’òbrigues a experiències diferents.
A més de ser la directora de la revista ‘TS Nova’, has estat com a professora associada a la Universitat de València. Com es poden portar les noves formes d’intervenció i les noves formes de treballar de manera actualitzada i rigorosa a la Universitat?
Hi ha una possibilitat d’apropar l’experiència professional i les polítiques socials mitjançant el professorat associat. He sigut professora associada durant huit anys i és molt enriquidor. Eixa pràctica professional, de la qual els professors titulars, que estan molt preparats, no disposen perquè no és el seu món, s’aporta mitjançant el professorat associat. Els alumnes aprecien molt eixa experiència professional perquè s’ensenyen molt. Estàs parlant-los de coses del dia a dia, com està i com viu la gent, quines són les seues necessitats. Són coses reals.
Què li diries a una persona que vol estudiar Treball Social però té dubtes?
Si està interessada en fer millores en les condicions de vida de les persones, entendre com roda la societat i quines són les seues problemàtiques i les seues necessitats, eixa persona no pot perdre’s la carrera. Aquesta és la motivació principal per a estudiar el grau de Treball Social. És una professió que sí hi ha ocupació perquè les plantilles estan creixent. A llarg termini, el Treball Social i els treballadors socials faran falta. Tant de bo tinguérem un model de societat tan perfecte que no fera falta! Les necessitats són molt grans i cal abordar-les. Sense cap tipus de dubte, no podem mirar cap altre costat.
