El calendari ens marca una altra efemèride que visibilitza una realitat que demana la nostra atenció i el nostre compromís com a societat: cada 23 de novembre se celebra el Dia Europeu de les Persones sense Llar, una situació que implica la vulneració d’un dret bàsic i, per tant, requereix una intervenció tan immediata i efectiva com siga possible.
D’acord amb el I Cens de Persones Sense Llar que es va realitzar a València en 2019, 831 persones viuen aquesta situació a la nostra ciutat, de les quals 261 estan a albergs i 570 al carrer. La majoria va afirmar que sofreix violència física o verbal, així com discriminació. En el cas de les dones, a més a més, el 29,6% va denunciar algun tipus de violència sexual.
Aquesta iniciativa ha estat molt important, com explica la nostra companya col·legiada Mercedes Botija: “És la naturalesa del treball social, perquè és un diagnòstic social, és a dir, un pas fonamental per a intervenir amb èxit sobre una situació. Les persones sense llar són una població molt difícil de mesurar. Emprem la metodologia del recompte nocturn per a fer un mapa de la ciutat en una sola nit. Per a això, necessitem la coordinació de recursos públics (com parcs i transport) juntament amb entitats socials”.
Mercedes Botija forma part del Departament de Treball Social i és investigadora del Grup GESiinN de la Universitat de València, el qual s’encarrega d’analitzar les dades arreplegades gràcies a eixe cens, que ha estat una iniciativa de 14 entitats socials: Accem, Bokatas, Cáritas, Casa Caridad, Cepaim, Comité Antisida Valencia, Cruz Roja, Fundació Salut i Comunitat, Médicos del Mundo, Natania, Mensajeros de la Paz y Misión Evangélica Urbana de Valencia, Rais Hogar Sí i Sant Joan de Déu.
La crisi sanitària i econòmica derivada per la pandèmia de la covid-19 ha agreujat la situació de les persones més vulnerables, generant nous perfils i necessitats socials. Tot plegat, el pròxim 15 de desembre un grup de voluntariat tornarà a recórrer els carrers de València per a realitzar el II Cens de Persones Sense Llar, de manera que es puga conéixer la situació real del problema i assenyalar les línies estratègiques d’acció per a les entitats socials i les administracions públiques.
Bona part d’eixe grup de voluntariat està format per professionals del treball social. Des del col·legi volem agrair la seua col·laboració, com també la labor de companyes com Mercedes Botija i de la resta de persones que fan possible dur a terme un projecte com aquest, el qual és imprescindible perquè actuem millor i erradiquem una injusta situació com és viure sense una llar. Vos seguirem informant sobre els avanços del segon cens!
