«Tots tenen el dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament». «L’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals». «L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït«. «Els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents». Aquests són només quatre punts trets de l’article 27 de la Constitució espanyola.
Als mitjans de comunicació, dia sí i dia també, s’està parlant sobre la tornada a l’escola en «la nova normalitat» provocada per la COVID-19. Però, com s’assegura el dret a l’educació de tota la infància, independentment de la facilitat a l’accés als recursos que hi tinguen les seues famílies, en aquests temps amb tanta incertesa? I com s’assegura que tota la infància vaja a classe malgrat la negativa d’algunes famílies?
Les treballadores i els treballadors socials són professionals que s’encarreguen a aquest tipus de tasques, entre moltes d’altres. Per exemple, el personal del Treball Social de l’àmbit educatiu detecta les necessitats que requereix l’alumnat, siga del tipus que siga, i posa en marxa els procediments adequats per a trobar solucions. L’alumnat pot complir l’aïllament domiciliari? Té accés a Internet per a poder realitzar classes a distància?
Als Serveis Psicopedagògics Escolars (SPE) és on es poden trobar les treballadores i els treballadors socials d’Educació, un servei que, ara més que mai, necessita més personal, ja que aquest és un valor segur perquè es complisquen els drets de tota la infància, fins i tot en temps de COVID-19. Que ningú es quede sense l’educació que es mereix!
