Entre altres qüestions, l’anàlisi assenyala l’ampliació del perfil de persones que actualment es troben en situació de sensellarisme, amb habitatge insegur o que tenen dificultats d’accés
Aquesta institució també denuncia realitats com el subarrendament d’habitacions de manera irregular a causa del preu de l’habitatge o el negoci il·legal generat entorn de la gestió del padró
El COTSV també proposa una sèrie de mesures concretes per a començar a atallar aquesta problemàtica social des de diferents perspectives
El Col·legi Oficial de Treball Social de València (COTSV) ha realitzat un estudi diagnòstic sobre la que considera una de les principals problemàtiques socials en l’actualitat: l’accés a l’habitatge. Aquest treball evidencia una greu situació en l’àmbit provincial gràcies al coneixement «complet i privilegiat» que han aportat diferents treballadores socials pel seu contacte directe amb aquest àmbit, les quals matisen que cal entendre-ho com «una realitat polièdrica i complexa amb múltiples repercussions en la vida de la ciutadania».
CADA VEGADA MÉS PERSONES I MÉS DIVERSES EN SITUACIÓ DE SENSELLARISME
Entre altres qüestions, l’estudi diagnòstic del COTSV assenyala que tradicionalment el perfil de persones en situació de sensellarisme responia, al seu torn, a situacions d’exclusió social. No obstant això, s’ha produït un canvi significatiu i el perfil és cada vegada més heterogeni. Per exemple, s’atén amb freqüència persones que, malgrat disposar de recursos econòmics, ja no poden accedir o mantenir el lloguer d’un habitatge complet ni d’habitacions en pisos compartits.
Així mateix, les professionals del Treball Social han detectat un nou perfil de persones treballadores domèstiques, principalment dones que són contractades com a cuidadores internes en domicilis, la pèrdua d’ocupació de les quals porta associada la pèrdua del seu habitatge habitual. D’altra banda, també destaquen l’increment de les situacions de pèrdua d’habitatge entre unitats familiars amb persones menors d’edat a càrrec, la qual cosa «posa en evidència la situació de pobresa i especial vulnerabilitat en la qual es troben la infància i l’adolescència».
L’ALARMANT PREU DE L’HABITATGE I LES SEUES MÚLTIPLES CONSEQÜÈNCIES
El COTSV denúncia en el seu treball l’increment exponencial del preu dels habitatges llogats i de les habitacions llogades en pisos compartits observat en els últims anys, el qual està obligant moltes persones a destinar a aquest pagament fins a un 80% dels seus ingressos disponibles, havent de prioritzar-lo sobre la cobertura d’altres necessitats bàsiques. De fet, el pagament del lloguer suposa per a determinats col·lectius una despesa superior als seus ingressos, la qual cosa genera deutes que, en alguns casos, els porta a perdre l’habitatge. A això se suma que les ajudes públiques són, actualment, insuficients perquè no s’han actualitzat d’acord amb la realitat.
Així mateix, els preus actuals estan fomentant el subarrendament d’habitacions de manera irregular com a alternativa, una situació que comporta diferents abusos (estafes, restricció del dret d’ús de subministraments pel seu cost extra, expulsions de l’habitatge per dificultats en la convivència…) i noves problemàtiques, com l’amuntegament de famílies completes en habitacions, la menor protecció davant desnonaments perquè no disposen de les garanties legals d’un contracte de lloguer o l’explotació sexual, ja que cada vegada s’identifica a més dones joves, en molts casos migrants, que són «acollides» en habitatges en mans d’homes sols.
D’altra banda, des del COTSV apunten que moltes persones amb habitatges en propietat estan veient aquesta pujada de preu com una oportunitat per a incrementar els seus ingressos, la qual cosa propícia la revisió de contractes amb importants augments en la mensualitat i els desnonaments. A més, l’accés a l’habitatge s’ha complicat per l’enduriment dels requisits perquè una unitat familiar o una persona siga acceptada com a inquilina. Tot això està acreixent les discriminacions freqüents a les quals s’enfronten les persones amb problemàtiques socials associades o cronificades, les persones majors i les persones racialitzades.
EMPADRONAR-SE, UNA GESTIÓ BÀSICA QUE TAMBÉ ES COMPLICA
Una altra de les realitats sobre les quals el COTSV alerta en el seu estudi diagnòstic és el negoci il·legal de compra d’empadronaments. Expliquen que «com a mitjà de prova legal de la residència al país i en el municipi corresponent, permet l’accés a diversos drets socials i prestacions, per la qual cosa acaba sent considerat un bé necessari més que un registre de la residència real» i, a causa d’això, «moltes persones es troben disposades a pagar per aconseguir estar empadronades».
En aquest sentit, a més, destaca el cas de les persones migrants, les quals han de renovar-lo cada dos anys i es queden sense padró durant algunes temporades sense saber-ho, la qual cosa els impedeix o limita l’accés a determinats drets, serveis o prestacions públiques. «En últim lloc, no podem oblidar les situacions en les quals no disposar de padró impedeix a menors d’edat majors de 14 anys poder obtenir el seu DNI», matisen des del COTSV, ja que cada document és necessari per a gestionar l’altre, de manera que es genera un bucle sense sortida.
MESURES CONCRETES PER A GARANTIR EL DRET A L’HABITATGE
Amb tot, les professionals del COTSV no sols han volgut denunciar les diferents problemàtiques relacionades amb l’habitatge, sinó proposar una sèrie de mesures concretes que permeten començar a atallar-les des de diferents perspectives. Les propostes van des de la repoblació de zones despoblades fins a l’activació real de l’anomenada Xarxa Llogat per a incentivar el lloguer d’habitatges a través de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge amb garanties quant a condicions i assegurança d’impagaments, passant per l’increment del parc públic assequible d’habitatge de titularitat de la Generalitat i dels ajuntaments.
Així mateix, l’equip del COTSV demana el desenvolupament de la Llei de Barris amb competències en matèria d’habitatge i Serveis Socials, el qual permeta incorporar l’adopció d’una atenció integral per al conjunt de la Comunitat Valenciana enfront de la vulnerabilitat territorial; així com estimular la constitució de comunitats de propietaris/es i inquilins/es, especialment en els espais més vulnerables, i augmentar el control sobre els habitatges vacacionals per a protegir els/as residents de zones especialment turístiques o que estan en auge.
Finalment, des del COTSV es planteja la necessitat de disposar d’equips d’intervenció social en el si de la Conselleria amb competències en matèria d’habitatge, de manera que siga possible una actuació integral en el conjunt de sistemes de protecció social i que també s’incorpore la perspectiva social i integrada en les polítiques de rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
