El Consejo General del Trabajo Social en col·laboració amb el Colegio Oficial de Trabajo Social de Burgos van celebrar les XII Jornades Estatals de Serveis Socials durant el 20 i el 21 d’octubre. Allí es van compartir reflexions sobre el present i el futur dels Serveis Socials, com també sobre els desafiaments i els reptes futurs del Sistema.
Concretament, es van oferir taules de debat sobre on estem i on hem d’anar en el Sistema Públic de Serveis Social, sobre els models organitzatius d’atenció social en el context rural i urbà, sobre espais i iniciatives per a acompanyar millor des de la pràctica, sobre la solitud no desitjada des d’una doble mirada (professionals i persones usuàries), sobre el lideratge en el Treball Social i sobre la qualitat i la calidesa en l’atenció. A més, es van presentar bones pràctiques de treball comunitari.
En representació del COTSV hi van assistir les companyes Mónica Almela i Victoria Belis, les quals, després d’analitzar el contingut de totes les taules que van tenir lloc al llarg d’aquestes dues jornades, han elaborat unes conclusions a compartir generosament amb tothom.
- Sempre posar a la persona en el centre de la intervenció, respectant la seua autonomia.
- Cal recuperar la intervenció com un procés d’acompanyament professional capacitador: donar importància a l’aplicació dels instruments metodològics en l’acompliment de la pràctica professional.
- És necessari aturar-se i reflexionar, crear espais que faciliten la supervisió i intervisió de manera normalitzada i habitual dins de la professió, la qual cosa genere eines per a la reflexió i consciència en la presa de decisions professionals.
- La supervisió, com un procés teoricopràctic fortament imbricat en el desenvolupament en la disciplina, persegueix incrementar les habilitats professionals, les bones pràctiques i la qualitat del treball amb les persones usuàries.
- És necessari repensar el paper dels ajuntaments, així com el paper i funcions del Tercer Sector en les prestacions dins de l’àmbit del Sistema de Serveis Socials.
- Cal promoure organitzacions des d’una orientació menys jeràrquica.
- Hem de reforçar els processos comunitaris des de l’àmbit local per a afavorir el desenvolupament d’un sistema d’intervenció social sostenible.
- L’objecte del sistema de serveis socials han de ser les prestacions tecnològiques de caràcter relacional. No té sentit fer la mateixa cosa una vegada i una altra i esperar solucions diferents.
- Cal realitzar una planificació estratègica en matèria d’acció comunitària que promoga la recuperació d’aquest espai d’intervenció en la pràctica:
- Diagnòstic contextual de l’acció comunitària.
- Diagnòstic participatiu de les necessitats.
- Detecció o mapa de recursos públics i tercer sector de la zona.
- Detecció de bones pràctiques comunitàries internes i externes i sistematització d’aquestes.
- L’aprovació del Pla Estratègic ha de ser de mandat polític, però el lideratge del mateix ha de ser de les i els professionals.
- Eixe lideratge ha de tenir com a base un coneixement sobre el marc de referència (d’on parts i com ho fas) i ha de comptar amb una revisió contínua del seu exercici.
- Existeix la necessitat de continuar impulsant la formació en matèria de lideratge i gestió dels Serveis Socials des dels col·legis professionals.
- Cal tenir clara la relació professional amb els responsables polítics de Serveis Socials, que es vinculen amb facilitat a l’equip, existint així el risc de confondre les seues funcions amb les competències dels professionals. Aquest tipues de relacions de relacions propicien l’intrusisme professional.
- Hem de superar la visió que la sistematització deshumanitza la professió. És necessari treballar amb dades quantitatives per a tenir un rigorós coneixement de la realitat i configurar-nos com a ciència social, sense perdre la mirada humana de les dades.
- Cal defensar la professionalitat entesa com a ètica de mínims, des de la cura d’un/a mateix/a a l’excel·lència professional. Incloure la mirada ètica en la totalitat dels processos d’organització i desenvolupament de la intervenció.
- Hem de realitzar la intervenció des d’una mirada ètica i humanitzada que pose a la persona i la prestació professional en el centre i implementar aquesta metodologia de la professió davant les administracions públiques.
- Hauríem d’ampliar la formació de les i els treballadors socials en els continguts de l’ètica.
- La situació actual de la Llei Marc Estatal de Serveis Socials, malgrat el seu avanç en la tramitació, fa que ens situem en un moment d’una certa inestabilitat en existir dificultats en les negociacions parlamentàries relatives, entre altres qüestions, al model de finançament.
Des del COTSV aprofitem per a donar l’enhorabona, una vegada més, al Consejo General del Trabajo Social i al Colegio Oficial de Trabajo Social de Burgos per l’esforç de fer aquestes jornades possibles i pel bon resultat!
