Recordar, analitzar i aprendre. En definitiva, fer un balanç. Aquest era l’objectiu del segon acte de commemoració pel nostre 40é aniversari, que va tenir lloc dijous passat 23 de febrer en la mateixa seu del col·legi. La sala polivalent es va omplir per complet per a escoltar a Amparo Picazo, Emilia Giménez, Pepa Gómez i Ferran Senent, que han ostentat la presidència del COTSV en diferents moments fins a l’actualitat.
Conduïda per la comunicadora Nerea Sanfe, vam tenir oportunitat d’assistir a una conversa que va recórrer des de la fundació del col·legi en 1983, quan encara érem conegudes com «assistents socials» o «insistents socials», segons una de les moltes anècdotes que van compartir les companyes.
En qualsevol cas, totes les participants en la tertúlia van coincidir que el Treball Social ha evolucionat en molts sentits com la societat, però no ha canviat en essència. «És una activitat dedicada a millorar la vida, canviar la realitat, sensibilitzar a la ciutadania i lluitar pels drets socials», va afirmar Pepa.
Per part seua, Emilia va matisar que «sembla que des del Treball Social fem aportacions invisibles, però mantenim l’equilibri social. Tenim la responsabilitat de prendre decisions sense perjudicar. Això implica molta ètica».
Més enllà de reflexionar sobre la professió en si, va haver-hi temps per a repassar diferents assoliments aconseguits des del col·legi, com l’evolució en el reconeixement acadèmic, i també per a plantejar reptes.
Per exemple, Ferran va apuntar la necessitat d’una formació constant. «És per això que en el COTSV sempre estiguem pendents de novetats per a oferir cursos actualitzats i adaptats a la realitat social», va explicar.
Així mateix, Amparo va destacar l’obligació de «tenir una visió crítica del que passa per a poder fer incidència. Perquè cal col·laborar amb l’administració pública, però també corregir-la», va concloure.
Després d’aquest espai, vam retre un homenatge a totes les presidències que ha tingut el COTSV al llarg de la història. La música en directe d’Álvaro Ponce i Javier Albiñana ens va acompanyar durant la vesprada.
En últim lloc, la cloenda va ser de la mà de la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, qui va reconéixer que treballadores i treballadors socials som «imprescindibles». Seguint amb les seues paraules: «La lluita pel progrés i la inclusió de les persones vulnerables vos fa grans».
