El cens, que va tindre lloc la nit del 15 de desembre, ha estat fruit de l’esforç col·lectiu de 14 entitats socials, Ajuntament de València, Grup GESiinN de la Universitat de València i 518 persones voluntàries
La nit del passat 15 de desembre un grup de voluntariat va recórrer els carrers de València per a realitzar un nou cens de persones sense llar i actualitzar les dades recollides l’octubre de 2019, quan es va dur a terme per primera vegada aquesta iniciativa i es va comptabilitzar un total 831 persones sense llar, 261 en albergs i 570 al carrer.
La Universitat de València s’encarregarà de realitzar durant els pròxims mesos l’anàlisi de les dades recopilades per a la seua posterior presentació. Ara com ara, es compten amb unes primeres dades en les quals cal tenir en compte que aquest II cens s’ha realitzat al desembre, quan està en marxa la denominada «Operació Fred» que implica recursos d’allotjament extra. Així, s’han identificat 754 persones sense llar, de les quals 352 es trobaven pernoctant al carrer i 402 en albergs. De les 754 persones sense llar identificades, 556 són homes, 144 dones i 54 no s’ha pogut determinar.
Els principals objectius que es persegueixen amb aquest II cens de persones sense llar són augmentar el coneixement sobre el número, característiques i realitat social d’aquestes persones; acostar aquesta realitat a la ciutadania valenciana que permeta visibilitzar-la i assenyalar línies estratègiques d’acció per a les administracions públiques i entitats socials.
En el II cens de persones sense llar han participat 14 entitats socials (Accem, Bokatas, Cáritas, Casa Caridad, Cepaim, Comité Antisida Valencia, Cruz Roja, Fundació Salut i Comunitat, Médicos del Mundo, Natania, Mensajeros de la Paz y Misión Evangélica Urbana de Valencia, Rais Hogar Sí y Sant Joan de Déu) juntament amb l’Ajuntament de València, el grup de recerca GESiinN de la Universitat de València i també s’ha comptat amb la participació de 518 persones voluntàries, de les quals cal destacar el seu compromís social i la gran labor realitzada perquè aquest cens s’haja pogut dur a terme.
Per a participar, les persones voluntàries van rebre una formació específica prèvia i van ser organitzades en equips que van recórrer els diferents carrers de la ciutat, igual que els recursos d’allotjament residencial. Les formacions realitzades han permés difondre conceptes claus en l’atenció a les persones sense llar, com la classificació europea ETHOS, utilitzada per a analitzar l’exclusió residencial; així com els termes adequats per a referir-se a la situació de viure sense llar, evitant termes erronis com a «indigents», «captaires» o «rodamons».
Finalment, cal assenyalar que el cens posa de manifest la necessària col·laboració entre administracions públiques i entitats socials per a abordar un fenomen tan complex com és el problema de no tindre llar, igual que l’esforç conjunt de tota la societat valenciana.
