El Col·legi Oficial de Treball Social de València (COTSV) comparteix la posició del Consejo General del Trabajo Social (CGTS) sobre l’augment de la violència cap a la infància i adolescència. Així diu el comunicat que s’ha difós:
«Successos com l’ocorregut el passat 10 d’octubre en El Ejido (Almeria), on un menor va ser assassinat presumptament a les mans de la seua mare, posen de manifest que la violència cap a la infància i adolescència s’ha multiplicat per quatre en els últims anys.
La violència i el maltractament infantil té cada vegada major visibilitat social, sent també creixent el nombre d’infants i adolescents que estan sent víctimes directes o indirectes de violència en l’entorn familiar. Segons dades tant de la Fundació Anar com Save the children, un de cada quatre en Espanya pateix maltractament.
És prioritari identificar i protegir la infància més vulnerable. La prevenció del maltractament infantil requereix un enfocament multisectorial que compromet institucions i professionals. Identificar les causes i els factors de risc és necessari per a dur a terme una intervenció social dirigida a minimitzar els factors de risc. Malgrat que sí que es poden identificar millores en diversos contextos d’atenció social a les persones més vulnerables, la protecció a la infància continua sent una assignatura pendent en tant que existeix un augment anual en la xifra d’infants i adolescents atesos pels serveis i dispositius d’atenció a xiquets/as, segons dades del 2017 del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.
Cal enfortir els diferents sistemes de protecció social perquè la prevenció siga cada vegada major i així evitar l’augment de les situacions de risc. A més, s’ha de destacar la importància d’oferir continuïtat en les intervencions socials, treballant de forma sinèrgica amb els diferents sistemes perquè les famílies puguen rebre una atenció integral de proximitat i de qualitat.
Aquest tipus de fets lamentables posen de manifest la necessitat d’actuar de manera coordinada entre els diferents sistemes de protecció social, amb especial atenció en aquells sistemes que s’encarreguen de la protecció a la infància, a les persones majors, a les persones amb diversitat funcional, etc. Els/les professionals del Treball Social intervenen diàriament en situacions de vulnerabilitat amb infància i adolescència, afirmant en moltes ocasions sentir-se assenyalats/as i qüestionats/as davant la reincidència d’aquest tipus de successos.
Les situacions de vulnerabilitat i risc a les quals es veuen sotmesos/as en casos de maltractament infantil poden ser corregides en moltes ocasions amb l’activació dels protocols d’urgència. No obstant això, en el cas d’Almeria, malgrat que s’havia dictat per part de la jutgessa que instrueix el cas una ordre de protecció per “indicis d’un delicte de maltractament” a causa de l’absència de cura i desatenció al menor per part de la mare, no va ser suficient. En el procés judicial sempre s’havien al·legat situacions de desatenció i no tant un altre tipus de circumstàncies de risc per a la vida del menor.
El Consell General del Treball Social aposta pel treball en xarxa, coordinant esforços i atencions amb els/as professionals del sistema de serveis socials, així com amb els/as professionals del sistema educatiu, del sistema sanitari, del sistema judicial, forces i cossos de seguretat i altres organitzacions socials que treballen pel benestar de la infància com les ja esmentades anteriorment, Fundació Anar, Save the children, entre d’altres. L’aposta per la coordinació institucional és un mecanisme garant en la provisió d’actuacions professionals de qualitat.
Així mateix, es considera que les Administracions Públiques han de dotar dels mitjans professionals, pressupostaris i materials necessaris que faciliten el correcte desenvolupament de la intervenció dels/de les professionals. En aquest sentit, es fa una crida directa i expressa als responsables tant de l’Estat com de les comunitats autònomes i ajuntaments perquè mostren un compromís amb l’enfortiment dels diferents recursos de proximitat encarregats de detectar situacions de risc. Se sol·licita també que s’establisquen els fulls de ruta per a la correcta coordinació de protocols i mecanismes que faciliten als/ a les professionals una intervenció més eficaç i pròxima amb els entorns familiars.
És necessari i urgent l’enfortiment dels Serveis Socials Públics d’Atenció Primària i, encara que aquesta no siga la finalitat d’aquest sistema, dia a dia es reben en els Centres de Serveis Socials aquelles situacions complexes i desestructurades que no han sigut ateses en altres sistemes de protecció. Mentre que la inversió pressupostària en Serveis Socials ha caigut en 1.300 milions d’euros després de les retallades que van tindre lloc durant la crisi econòmica, un 63,1% dels/de les professionals d’aquest sistema afirmen que les demandes augmenten any rere any (segons dades del III Informe dels Serveis Socials a Espanya elaborat pel CGTS). De la mateixa manera, les demandes i les necessitats socials amb les quals la ciutadania acudeix a aquest sistema són cada vegada majors. Els/les professionals poden arribar a atendre entre 75 i 100 casos en un mes, segons dades del document citat anteriorment.
L’augment de les demandes es troba estretament relacionat amb la falta del compliment de les ràtios professionals, ja que des del Consejo General del Trebajo Social es recomana que en Serveis Socials hi haja un/a treballador/a social per 1.700 habitants. No obstant això, la situació actual per als/a les professionals del Treball Social és que atenen una mitjana de 10.461 habitants per cada treballador/a social, segons dades del Pla Concertat de Prestacions Bàsica de Serveis Socials en Corporacions Locals (2017-2018). En el cas concret de la província d’Almeria, com explica Encarna Peláez, presidenta del Col·legi Oficial de Treball Social d’Almeria, “la mitjana de ràtio en totes les corporacions locals d’Almeria és de prop de 8.000 habitants per cada treballador/a social”.
Finalment, no s’ha d’oblidar que els Serveis Socials s’han vist especialment ressentits en els últims anys com a conseqüència de la falta d’inversió en polítiques públiques relacionades amb la protecció social. L’Estat de Benestar està minvant en la seua capacitat de donar resposta a aquest tipus de situacions, donant lloc a fallades conjunturals en l’atenció que passen a ser fallades estructurals posant en dubte l’actuació de nombrosos/as professionals.»
