El Col·legi Oficial de Treball Social de València reivindica la funció tècnica i humana dels serveis socials i del tercer sector després d’un procés extraordinari que ha rescatat de la invisibilitat realitats d’exclusió extrema, reafirmant que la intervenció directa, i no la burocràcia, és el cor de la professió.
El recent procés de regularització extraordinària ha suposat una fita no sols per a milers de persones en situació administrativa irregular, sinó també per a les estructures que sostenen el benestar social al nostre país. En primera línia, les i els professionals del Treball Social, tant als serveis socials municipals com a les entitats del tercer sector, han afrontat una càrrega de treball ingent i d’una complexitat tècnica sense precedents, garantint que l’accés als drets no siga una quimera administrativa, sinó una realitat tangible.
Reconeixement a una tasca a l’ombra
És imperatiu posar en valor l’esforç titànic realitzat per les treballadores socials. La seua tasca ha anat molt més enllà de la mera gestió d’expedients; ha consistit en l’acompanyament humà i tècnic en processos d’una elevada càrrega emocional. Des de l’elaboració d’informes socials en entorns d’extrema precarietat fins a la certificació de situacions de vulnerabilitat social i econòmica, aquestes professionals han actuat com el pont necessari entre l’exclusió i la ciutadania plena.
Aquest reconeixement no és només un gest de cortesia institucional, sinó un acte de justícia cap a qui ha gestionat una demanda sobrevinguda amb recursos sovint limitats, demostrant una capacitat de resiliència i un compromís amb els drets humans que mereix ser destacat públicament.
L’aflorament d’allò invisible: la vulnerabilitat al descobert
Aquest procés de regularització ha funcionat com un potent reactiu que ha fet emergir realitats complexes que romanien ocultes sota el radar institucional. Gràcies a la intervenció professional, han eixit a la llum casos greus d’aïllament social, situacions de sensellarisme o d’habitatge precari, tràfic de persones i unitats familiars en risc d’exclusió que no disposaven de cap xarxa de suport.
La tramitació dels certificats de vulnerabilitat social —previstos en instruments com l’Annex II— ha permés documentar tècnicament la manca d’ingressos suficients, les dificultats d’accés a l’ocupació i les problemàtiques de salut mental o discapacitat que afecten la població migrant. No es tracta de simples dades; són històries de vida que el Treball Social ha rescatat de la invisibilitat per a atorgar-los un espai de reconeixement i protecció legal.
L’essència de la professió: més intervenció, menys burocràcia
L’atenció a aquestes situacions crítiques és, precisament, l’objecte real i l’essència de la professió. El Treball Social troba el seu sentit en la identificació de vulneracions de drets i en la implementació d’estratègies per a la seua restitució. No obstant això, aquest procés també ha servit per a llançar un crit reivindicatiu: el temps i la formació de les treballadores socials han de centrar-se en la intervenció social directa i en l’abordatge de les problemàtiques de fons, i no veure’s ofegats per una càrrega burocràtica creixent.
Els documents i les instruccions dels Serveis Socials d’Atenció Primària subratllen la necessitat de valoracions tècniques profundes que van des de l’anàlisi de la convivència fins a l’avaluació dels riscos psicosocials. Perquè aquesta tasca siga efectiva, l’Administració ha de garantir que el personal professional puga exercir el seu paper com a agent de canvi social, promovent l’exigibilitat dels drets i no només la validació de formularis.
Hui, més que mai, la professió es reafirma amb orgull. El Treball Social no és només un servei de gestió; és una disciplina tècnica indispensable per a la cohesió social i la justícia, capaç de transformar la «precarietat extrema» en una oportunitat de dignitat i futur per a totes les persones.
